Brussel·les paisos Eurozona questio sobira blockchain deute, encara que la limitació de les emissions fins a 50 milions d'euros -, La Unió Europea està estudiant fer un pas més en el desenvolupament tecnològic dels mercats, en el procés per posar en marxa la normativa sobre criptoactivos i plataformes que operen amb actius digitals i la creació d'una zona de proves europeu, en el que posar a prova l'aplicació de la tecnologia de registre distribuït, més conegut com DLT i incloent-hi la blockchain, que Brussel * les va ser presentat el passat mes de setembre i ha estat revisat pel Parlament europeu.

Aquest nou pas, pot comportar l'aplicació de la tecnologia blockchain a l'emissió de deute sobirà dels 19 països de la zona euro des de 2024, segons Cinc Dies, que assegura que la Comissió Europea està estudiant aquesta possibilitat al costat del Parlament, que van presentar les seves propostes pel que fa al tipus de productes a què s'apliquen les normes que prepara Brussel·les i econòmic límits a aquest tipus d'emissions.

Brussel·les paisos Eurozona questio sobira blockchain deute

En concret, el Parlament Europeu va optar aplicar nous serveis financers de les tecnologies de deute sobirà, a més d'accions i bons, com sempre per la normativa de la prova pilot en DLT presentar al setembre, mentre que la limitació de l'emissió de bons i accions a 50 milions d'euros, en comparació amb els límits màxims de 200 milions de dòlars per a títols i 500 milions d'euros en bons que es plantejaven inicialment.

La reducció de l'emissió màxima llindars planteja el Parlament Europeu vol evitar que l'estabilitat financera, inversor de protecció i de mercat i la integritat a partir de la posada en risc, segons el diari econòmic del Grup Prisa, que revela que el valor total de mercat de valors admesos a negociació en una plataforma amb DLT tecnologia es fixa en 2.500 milions d'euros.

Brussel·les paisos Eurozona questio sobira blockchain deute

Aquesta norma també busca la implementació d'una Comunitat local, en la qual Brussel·les pretén que tots els països Europeus, incloent-hi els més petits mercats financers, pot dur a terme proves amb blockchain i altres DLT tecnologies, a més de plantejar la possibilitat d'afavorir el comerç de ETFs o negociats en borsa i fons de pensions, per tal d'establir la definitiva regulació a nivell Europeu.

Brussel·les paisos Eurozona questio sobira blockchain deute: El període de prova en el qual la Comunitat local estaria en funcionament s'establiran en 5 anys, segons Cinc Dies, que assegura que després d'aquest període, les autoritats Europees tindrà en compte l'extensió d'aquest règim de comerç d'infraestructures amb DLT, amb vista a la seva definitiva entrada en vigor es produeix al voltant de 2024.

A Espanya, el Ministeri d'Economia ha estat l'estudi de la introducció de blockchain a part del procés de la compra i venda llistat de productes financers, atès que aquesta tecnologia està sent provat en diversos projectes de la financer de caixa de sorra, que va iniciar la seva primera convocatòria el passat mes de febrer. Tot això, dins de la reforma del Dret del Mercat de Valors, que pretén adaptar la seva normativa a la Directiva Europea sobre Mercats i Instruments Financers, més coneguda com a Mifid II.

Brussel·les paisos Eurozona questio sobira blockchain deute

Més notícies:

El govern prepara nous estiu salari mínim caminada: expert informe determinarà com s'elevarà al 60% del salari mitjà per 2023

Després s'estén a finals de l'any passat, l'augment del mínim interprofessional salari (SMI) prevista per al 2021, pendents de la final de la pandèmia, i contra el criteri del Ministeri de Treball, sindicats i el comissari europeu d'Ocupació, Nicolas Schmit, el Govern està preparant per a reprendre les negociacions amb els agents socials per definir el següent increment del salari mínim interprofessional, amb la intenció d'augmentar aquest estiu, segons La Informació.

Al llarg d'aquest mes, l'Executiu haurà de rebre l'informe del comitè d'experts encarregat de definir com a elevar el salari mínim al 60% del salari mitjà, tal com recomana la Carta Social Europea, abans de la final de la legislatura al 2023. Aquesta comissió està composta de professors, professors universitaris, investigadors, ministerial assessors i dirigents sindicals, després de la patronal es va retirar amb la seva 2 representants a causa de la seva negativa a augmentar el SMI de nou.

L'informe servirà de base per a reiniciar negociacions amb els sindicats i la patronal per acordar quant al salari mínim interprofessional s'aixecarà, que està congelat a 950 euros al mes des de la seva última augmentar el 2020, el que va ser el primer conveni del diàleg social en aquesta legislatura, en la qual 9 pactes d'aquest tipus són ja acumulat. No obstant això, el rebuig del PSOE i els empresaris deixat un nou lloc a l'inici de 2021, tot i que la situació ha canviat a la primavera.

Així, a finals de l'any 2020, augmentar el salari mínim a 1.000 euros per mes va ser ajornada a causa de la renúncia del vicepresident econòmic, Nadia Calviño, i els ministres dels socialistes de l'ala de la coalició de govern, de manera que el tercer vicepresident i ministre de Treball, Yolanda Díaz, va acordar per retardar el procés fins a mitjans d'aquest any. 6 mesos després, Díaz ha aconseguit que el president, Pedro Sánchez, a comprometre's a continuar amb l'increment de l'SMI, segons el diari digital.

D'aquesta manera, el Treball es tornarà a obrir negociacions amb els agents socials al llarg de juny, sobre la base de les conclusions de l'informe del comitè d'experts, que permetrà establir un full de ruta per augmentar el SMI per la mínima recomanada per Brussel·les. No obstant això, l'acord podria ser complicat, ja que els sindicats tenen les seves pròpies propostes per elevar el salari mínim i els empresaris estan apostant en la negociació d'un lloc per 2022 i no per a aquest any, segons la informació.

No obstant, l'increment del salari mínim interprofessional, en la segona meitat de l'any podria tirar endavant sense el suport dels representants de la patronal, com aquesta política és la responsabilitat del Govern i no és necessari disposar d'un acord de diàleg social per augmentar el salari mínim interprofessional, encara que en els últims 2 ocasions s'ha dit amb el consens de patronals i sindicats.

En concret, el salari mínim es va aixecar al 2019 per 22.3%, arribant a 900 euros gràcies a un acord entre el Govern del PP i els agents socials, aprovada per la minoria Executiu del PSOE després de la moció de censura que va provocar el cessament de l'ex president Mariano Rajoy, i del 5,5% el 2020, situant-se en el seu nivell actual de 950 euros mensuals en 14 pagaments, que és un 50% més que el 2010, quan es va fixar en 633 euros al mes.