Les restes humanes més antigues trobades a Catalunya es remunten a 450.000 anys d'antiguitat i corresponen a L'Anomenat Home De Talte ①ll, Un Homo erectus descobert en una cova de La localitat de Talteuntu (Actual Catalunya Nord).

Les restes més antigues trobades al territori Actual de Catalunya daten del paleolític inferior i provenen del Puig d'en Roca (Girona), que es remunten a 500.000 anys.

Una mica més tard es troben les restes d'una mandíbula femenina trobada a La localitat De Banyoles (Girona), datada d'aproximadament 45.000 anys, en el que seria el primer vestigi d'Homo Sapiens a Catalunya.

Altres jaciments prehistòrics importants De Catalunya són Capellades, Torroella de Montgristia i El Pla de l'Estany. Pel que fa a les pintures rupestres, una de les zones més riques és La Serra de La Pietat d'ulldecona, on apareixen representacions de la vida quotidiana amb homes en escenes de caça.

El Neolític representa la primera revolució experimentada per la humanitat, gràcies a la generalització i el desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia, la creació de nuclis de població estable, l'aparició del comerç i la ceràmica, etc., jaciments del neolític més importants A Catalunya són la cova De Fontmajor (l'espluga De Francolistia), les coves De Gran I Freda (Montserrat), la cova del Toll (Moropotense), entre d'altres.

Catalunya

L'any 1200 A.c. hi ha una arribada de pobles Indoeuropeus que s'estenen per Tota Europa.

Aquests nous pobladors van portar amb ells tota una sèrie de canvis culturals. A les terres catalanes van sorgir tot un seguit de pobles Amb Una Estructura Protourbana, com Genuntu, a La comarca Del Segri①, o La Mussara, A la comarca del Baix Camp.

Des del punt de vista urbà, però, la població més desenvolupada és La situada A Puig Roig, A La Comarca Del Priorat.

Els primers pobladors van venir de La Mediterrània oriental a la recerca de metalls i al comerç. Grecs i Fenicis van influir positivament en el desenvolupament cultural dels Pobles Ibèrics a partir del segle viii ac. Els assentaments grecs més coneguts i acreditats a Catalunya són Els D'Emporion (Empflix), que significa mercat, i Rhode (Roses). Emporion, amb aproximadament 2.000 habitants, va ser un dels centres comercials més importants de la costa De la Península Ibèrica.

Gràcies als extensos treballs d'excavació duts a terme A Empflix, actualment podem veure les restes d'algunes de les activitats econòmiques que es realitzaven en aquella població comercial, com la salaó de peix, activitat que es continua practicant a tan sols un parell de quilòmetres de les ruïnes, a L'Escala.

Catalunya i la seva activitat econòmica

L'activitat econòmica va ser tan important en aquesta ciutat mercat que fins i tot va tenir la seva pròpia moneda, la dracma emporitano, a partir del segle iii ac. Just en aquest mateix segle la ciutat va ser destruïda per les primeres invasions Germàniques, fent que el lloc quedés completament deshabitat i abandonat fins a l'inici de les excavacions arqueològiques el 1908.

La cultura Ibèrica és el resultat de la interacció de diverses influències estrangeres sobre substrats que ja existien anteriorment i que des del segle vii A.C. i fins a l'any 50 A. c. van definir les diverses formes de vida de la societat indígena.

Malgrat el que s'ha escrit en diverses ocasions, Els Ibers no provenien d'envair grups ètnics del Nord d'Àfrica o D'Europa. Si bé és cert que hi va haver una gran varietat de pobles Ibèrics de la península, aquests grups comparteixen característiques comunes relacionades amb el nivell de desenvolupament tecnològic i algunes manifestacions artístiques i culturals.

Sol haver-hi quatre períodes en l'evolució De la cultura Ibèrica a Catalunya.

El període inicial, des del segle viii fins al segle vii A.C. correspon als primers contactes amb els pobles colonitzadors i on apareixen els primers objectes de ferro. El període antic, des del segle vii fins a mitjans del segle v A.C. correspon a la consolidació de la iberització A Catalunya.

Catalunya i L'etapa Romana

El període de plenitud, des de mitjans del segle v fins a principis de La Romanització, III AC, és el període de màxim desenvolupament de la cultura Ibèrica, i el període de decadència vindrà del desembarcament dels exèrcits Romans l'any 218 ac, que posarà fi a aquesta cultura.

Els Ibers es caracteritzaven per ser un poble particularment bellicós, basat en una estructura unipersonal fortament implantada i de gran poder militar, aspecte del qual van mostrar en la seva lluita contra l'invasor Romà.

Però també era un poble agrícola i ramader i practicava el comerç, especialment la seva reconeguda artesania tèxtil.

Encunyaven diners que, al principi, imitaven la dracma Emporitana i vivien en pobles, normalment en turons i promontoris per facilitar la seva defensa.

L'escriptura Ibèrica es basava en un sistema de vint-i-vuit signes, dels quals es coneix la seva lectura, però el significat del qual encara no s'ha desxifrat, en part pels pocs testimonis escrits trobats.

Entre els jaciments arqueològics Més importants dels pobles Ibèrics hi ha El D'Ullastret (Girona).